20 feet from stardom

En el passat festival In-Edit, el seu passi va acabar en ovació, s’ha passejat amb èxit per un munt de festivals de tot el món i a la passada edició dels Oscar guanyava l’estatueta al Millor Documental. La gent de A Contracorriente però, ha esperat pacientment a presentar el film de Morgan Neville passat el rebombori de nominacions, certamens i premis, en una cartellera on s’haurà de guanyar els espectadors per mèrits propis del film, com les seves protagonistes.

A “A 20 pasos de la fama”, Morgan Neville ens explica en escassa hora i mitja les històries humanes i artístiques d’un grup de dones amb un gran talent vocal que han fet carrera com a coristes. Elles solen estar en un segon pla sobre els escenaris, per darrera de les grans estrelles protagonistes, però sense la seva veu res no sonaria igual, ni un munt de mítics temes tindrien la mateixa força. Són aquelles persones a les que el públic no posa l’atenció que mereixen i que el film aconsegueix reivindicar i fer-los justícia.

Neville ho fa amb un format de documental de tall clàssic, intercalant declaracions d’artistes consagrats com Bruce Springsteen, Sting, David Bowie o Mick Jagger, imatges d’arxiu, fragments musicals en directe i, sobretot, acompanyant les protagonistes tant en moments de la seva vida diària com exercitant la seva veu. Elles són la Darlene Love, membre de les Blossoms que va cantar amb Sam Cooke o Frank Sinatra; la Merry Clayton  o la Lisa Fischer, vocalistes dels Stones; la Tata Vega, col.laboradora de Quincy Jones i Elton John; l’ex-Ikette Claudia Lennear o la Judith Hill, companya de directes de Michael Jackson fins la seva mort, entre d’altres.

Però tot i el seu format d’aparença clàssica, “A 20 pasos de la fama” té diversos aspectes que el  converteixen en un molt bon documental per com el director sap combinar-los de manera intel.ligent per aconseguir l’objectiu final. Bàsicament com aconsegueix el seu proposit reivindicatiu d’una forma natural i humana, amb un muntatge ràpid que va repassant temes molt diversos per construir un discurs sòlid. Gràcies a les imatges d’arxiu veurem, des del context històric a nivell musical que va començar a obrir pas a aquestes cantants, a aspectes socials com el racisme a que van haver de fer front. Descobrirem perquè alguns dels èxits que hem sentit milers de vegades van arribar a sonar com sonen i convertir-se en èxits fonamentals de la història de la música. I a través de plans molt pròxims va recollint el testimoni de primera mà de les cantants, mostrant-nos com viuen, com combinen la seva vida personal amb la professional, com han afrontat de diferents maneres els seus èxits i fracassos, les seves aspiracions i la relació molt especial que han establert amb les estrelles amb qui han treballat.

Però per altra banda, també cal destacar-li al documental de Neville que no caigui del tot en l’autocomplaença. Aquí el director també es fa i intenta resoldre preguntes com “I si són tant bones perquè no triomfen en solitari? Per què no fan aquests passos que els falten per col.locar-se a primera línia?” O també ens mostra que fins i tot en aquest lloc que sembla de segona fila no tothom que ho vol hi triomfa ni val per ocupar-lo, que no tothom sap assumir-ne la dedicació i els sacrificis que requereix.

I així entre declaracions íntimes, moments històrics, imatges de concerts, testimonis de figures conegudes i al ritme d’una gran banda sonora, “A 20 pasos de la fama” instrueix, emociona, transmet passió i fa justícia, calant en l’espectador que des d’aquest moment ja no podrà deixar de desviar la mirada cap a la part dels escenaris on no sempre arriben els focus.